Te Maturana
Orgull! Com cada any, puntual a la seva cita, desvirtuant el seu significat, engreixant les arques municipals amb els seus diners roses. Les xifres que es manegen espanten, només cal esmentar els 12.000 euros de mitjana que demana l’ajuntament madrileny per carrossa, sí efectivament, el mateix ajuntament que manté regidors que es neguen a casar a parelles homosexuals per principis. Com si algú pogués negar-se a complir les lleis per principis.
A primers de juliol, els empresaris i empresàries del cèntric barri de chueca, es freguen les mans, s’estima que el guany ronda els 100 milions d’euros!, repartits entre hospedatje, hosteleria, compres d’última hora i oci, això sí, molt oci. Fa un parell d’anys que Madrid va retardar la seva setmana de l’orgull gai, a petició dels col·lectius d’altres províncies, per a no deixar-se afectar per l’èxode homosexual que es produïx en aquests dies cap a la capital. Reivindicar el doble, consumir el doble o divertir-se el doble… Quina va ser la seva veritable raó del canvi? Compartim la idea que no hi ha millor manera de sol·licitar alguna cosa, que muntar una festa, però una vegada en ella recordes que va ser el que la va motivar? La complicació resideix quan sota tota la parafernalia es sepulta l’essència. Encara queda molta reivindicació que explotar, acordem que la causa transsexual encara espera la seva batalla amb les lleis, o com indica el lema d’aquest any “per una escola sense armaris”.
Perquè si es perd l’essència tot pot quedar en una gran revetlla multicolor, on els heterosexuals repeteixin una vegada i una altra que ells també volen el seu dia de l’orgull hetero, i a nosaltres ens faci mal la boca de dir que aquest dia per a ells són tots els dies. Quan una parella de noies passeja alegrement i un energumen lis ofereix la seva polla i la seva falta de respecte, o quan un/una transsexual és agredida, els més radicals d’ells fan apologia de la seva opció sexual normativa, del seu Heteropatriarcat. Heu vist alguna vegada algun grup d’homosexuals increpant a un de heteros? Socialment el dia de l’orgull brinda l’oportunitat de mostrar tots els tipus d’identitats, i sense posar etiquetes direm sexuals. Per a moltes de nosaltres encara hi ha moltes batalles internes que guanyar, com quan els nois es treuen la samarreta i nosaltres volem anar igual, i no ens deixen, perquè tenim aquest gran parell de pits, o quan cal tenir polla per a poder entrar a un local i els dildos no valen.
Com aquestes noies addictes al cuir que confraternitzen amb els Óssos perquè no tenen espais per a elles, o totes aquelles formes perifèriques de practicar el sexe que tenen aquí cabuda. Però sent més pràctics ens quedarem amb la realitat, aquesta que podem veure, tocar i assaborir. L’oportunitat de sortir per un dia semidespullades pels carrers fent apologia del cos, la sexualitat i de la llibertat, sense exposar-se a ser detingudes, agredides o censurades. Tota una veritable conquesta! Quan una parella de noies passeja alegrement i un energumen lis ofereix la seva polla i la seva falta de respecte, o quan un/una transsexual és agredida, els més radicals d’ells fan apologia de la seva opció sexual normativa, del seu Heteropatriarcat.
