Xavi Ribas
Avui és el desè aniversari. La Marta i el Dani estan exultants, feliços. Han decidit celebrar-ho tot fent un sopar amb familiars i amics íntims a aquell restauranttan bufó de Gràcia, on hi van celebrar el casament. Són les deu en punt, la parella feliç fa l’entrada triomfal al restaurant sota l’atenta mirada de tots els assistents, no ha faltat ningú. Després del sopar, una mica de ballaruga i cap a casa. Encara que l’ocasió ho mereixi, la Marta està trinxada, les maniobres seductores d’en Dani no sorgeixen cap efecte: Un petó i cap a dormir que l’endemà ha d’anar a visitar una obra en un pis del Poble Sec, a veure si els treballs avancen correctament.
Arriba al pis en obres a les deu en punt del matí. Un cop allà no s’ho pot arribar a creure: les obres no han avançat gens ni mica. Tant sols han mig alçat un mur i n’han tirat a terra un altre, però la resta encara està per fer. Per postres no hi ha ningú treballant. Agafa el mòbil i truca en Hassan, el seu home de confiança. Aquella meravellosa veu diu que el mòbil està apagat o fora de cobertura en aquests moments, és a dir que li estan fent el salt en tota regla. S’asseu a terra per invertar-se alguna bona excusa quan el dilluns arribi la senyora Soler i vegi que encara està tot a mig fer. De sobte sent un gemec que ve de l’altre banda del pis. La curiositat és més forta que la discreció. Va a veure què és el que passa. Un cop hi arriba, obre la porta sigilosament, sense fer cap mena de soroll. Es troba en Hassan d’allò més enfeinat amb en Fernando, aquell noi colombià que va contractar uns dies per fer més ràpida la feina. Quina marxa! Quines embrenzides! En Hassan està deixant el cul del Fernando com la bandera del Japó. En aquell moment li arriba un missatge, els dos obrers s’adonen que ténen una visita. En Fernando agafa la poca roba que duu a sobre i surt esfereït i mort de vergonya. En Hassan en canvi s’incorpora, es posa els pantalons, s’encén una cigarreta i el mira amb cara desafiant:
-Si vols per tu també n’hi ha- diu en Hassan tot somrient
-No gràcies, sóc casat.
-Això és perquè encara no m’has tastat mai -respon mentre es dirigeix cap a elldeixa’m fer.
En Hassan agafa en Dani i el condueix cap al llit. L’estira. Ell s’hi asseu al damunt amb una cama a cada cantó. Li descorda la camisa lentament i la llança . En acabat li treu els pantalons. En Dani està excitadíssim i està del tot trempat :
-No estàs del tot malament per ser cristià, però ara veuràs.
En Hassan també està trempadíssim, però allò és montruós, no pot ser que un cos tan prim tingui tal potència. En Dani no ho pot evitar. S’hi aboca ràpidament.
Talment sembla una lleona que acaba de caçar una peça grossa i no la deixarà anar per res del món. Li està mamant amb mestria, com si ho hagués fet tota la vida. No ho pot fer massa seguit, degut al tamany ha de reposar per respirar bé I tornar-hi. A en Hassan li agrada jugar i de tant en tant li va treient el seu immens fal de la boca per tal de donar li uns copets a la cara. Sembla com si l’estigués bufetejant amb aquell estri. Es magregen tots dos, s’ho toquen tot. Es besen, s’agraden i s’abracen. La temperatura de l’habitació ha pujat més que en un forn. De sobte torna a aparèixer en Fernando. Sense dir res es col.loca enmig de tots dos. Li comença a fer una mamada a en Dani i al mateix temps s’hi posa bé per tal que en Hassan faci la feina. El marroquí no perd pistonada I actua de seguida. En Dani està d’allò més excitat, mai li havien fet això i està segur que repetirà. De fet tots tres estan d’allò més calents. En aquell precís moment en Dani està a punt de petar li treu la polla de la boca . El Fernando el comença a masturbar. Just en aquell moment sent un timbre molest. Ës el despertador. Tot plegat ha estat un somni. En Dani encara s’ha d’acabar de situar mentre es troba la Marta somrient tot acaronant la seva espectacular escorreguda. Ell li fa un petonet, es dutxa I esmorza en una revolada. Frisa per anar a l’obra i trobar en Hassan. Qui sap, pot ser estarà l’obra a mig fer…
